Activitat 1.3. Conclusions

Conclusions

Tal com es recull al mòdul 2 de l'assignatura, crec que les noves tecnologies m'han ajudat a assolir un aprenentatge significatiu dels continguts treballats.

El fet d'haver de realitzar un mapa conceptual per tal de relacionar els conceptes més importants i haver d'establir relacions entre ells m'ha permès ordenar mentalment tota la informació que ja tenia (coneixements previs) i acomodar i assimilar la informació nova per tal de construir xarxes més completes i més complexes.

Així, he pogut comparar les meves teories ingènues respecte les noves tecnologies i la seva relació amb la Ciència, la Societat i l'Educació amb el que és veritablement un coneixement científic. Evidentment, en aquesta tasca, les aportacions al debat dels meus companys i companyes m'han ajudat a establir relacions més profundes entre conceptes que anteriorment, com es reflexa en el primer mapa conceptual que vaig realitzar, no coneixia tant.

Com també es recull al mòdul 1, el fet d'haver de diferenciar bé cada concepte m'ha costat un poc. De vegades utilitzem les paraules sense arribar primer a un consens sobre el seu significat. De fet també, al construir-se el coneixement a través d'intercanvis socials, aquests significats van canviant contínuament i cada un els fa seus d’una manera diferent depenent del context.

Respecte a l'elaboració d'aquesta PAC, dir que ha estat un procés laboriós, moltes vegades atabalant, ja que ha suposat moltes hores de feina tant off-line com on-line, i amb les màquines ja se sap, ajuden però també de vegades, per no saber utilitzar-les al 100% fan que un es perdi entre tanta informació. El fet d'experimentar totes aquestes coses també m'ha permès un aprenentatge significatiu, ja que molts dels aspectes tractats als mòduls els he pogut vivenciar de tal manera que no m'ha quedat més remei que aprendre, construint un significat a partir de teoria i pràctica, aprofitant al màxim també les possibilitats d'un aprenentatge cooperatiu.

En llegir el primer article, vaig adonar-me que la TE està fonamentada en una sèrie de teories que ens permeten entendre el per què de la seva importància. Per sort, em va tocar posicionar-me al bàndol sociodeterminista, amb el qual m'he sentit identificada, encara que com alguna companya va dir al debat, el fet que m'hagués tocat estar a l'altre bàndol potser m'hauria possibilitat aprofundir més en cada concepte, per tal d'haver pogut defensar una postura amb la qual no hi estava gens d'acord. La comparació entre dues postures tan extremes permet així entendre el moviment CTS i veure com no es poden separar els aspectes que marquen el desenvolupament general de la societat, de la tecnologia i en conseqüència, de l'educació.

En un  principi, pensava que la relació que s’establia entre progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social. A l’avaluació inicial ja vaig assenyalar que la relació entre aquests elements és recíproca: el coneixement tecnològic i científic determina el progrés econòmic i social (encara que no sempre el garanteix) i al mateix temps, a mesura que una societat avança aquest coneixement es va ampliant, encara que no arribi a tothom, que seria l’ideal. 

Tot coneixement científic neix al si d’un determinat entorn social, així que res no en garantitza la neutralitat.

També vaig dir que estava (i hi continuo estant) totalment d’acord amb l’ús de les TIC sempre que se’n faci un bon ús d’elles. Hi ha molts més recursos que s’han de continuar utilitzant i que crec que mai no desapareixeran per molt que avancin les noves tecnologies.

Potser els canvis accelerats fan que ens adonem del pes que tenen les Noves Tecnologies dins la societat actual. Amb el Debat també ha quedat clar el que es mouen els grups socials arrel de les comunicacions que s’estableixen entre els seus membres a través de les xarxes socials. A través d’aquestes xarxes molts ens informem del que passa arreu del món.

Respecte al concepte de TE, he pogut ampliar el meu coneixement sobre ell: en què consisteix, en què es fonamenta, etc. De fet, he pogut comprovar que en sabia molt poc. A la banda esquerra del mapa conceptual es veu que la TE suposa moltes més coses de les que pensava: dissenyar, analitzar, aplicar i avaluar.

Per concloure aquest informe puc dir que hem d’aprofitar els recursos per construir coneixement, apropant-los als alumnes de manera que el resultat esdevendria un aprenentatge realment significatiu.

Les persones desenvolupem les nostres idees a partir dels nostres coneixements previs, que hem anat adquirint al llarg de la nostra experiència dins un context determinat, i aquest coneixements previs determinaran els posteriors coneixements i aprenentatges. Al mateix temps, el context ens donarà unes eines, uns recursos, que ens ajudaran a explicar i donar sentit a aquestes idees. La TE enriquirà aquests recursos, i juntament amb el bon ús que se’n faci d’ells i amb la colaboració dels altres, aconseguirem millorar processos i productes. Els professors haurem de continuar formant-nos de manera permanent, per transmetre als nostres alumnes amb el nostre exemple la competència d’aprendre a aprendre.

  

Activitat 1.3. Informe de síntesi

Informe de síntesi

Com ja vaig assenyalar al Debat, no podem accedir a les Noves Tecnologies si la societat no ens dóna els recursos necessaris per fer-ho.

En el nostre cas, ha estat el consultor qui ens ha oferit la possibilitat d’utilitzar una eina en principi senzilla per poder realitzar la tasca proposada: el programa Cmap.
Les diferents societats marquen quin tipus de tecnologia necessiten per al seu progrés, i quines tecnologies es poden permetre segons les seves característiques i possibilitats econòmiques. La meva  conducta envers les noves tecnologies crec que ha canviat, i potser s’hagi produit també un canvi d’actitud, encara que no n’estic de tot segura. Ja sabem que aquest canvi d’actitud de vegades es fa per submissió, obediència o conformitat, i potser a mi m’ha suposat un repte acceptar que una altra persona em faci realitzar una feina, que encara que m’ha estat molt útil, m’ha suposat un sacrifici bastant considerable, degut als meus coneixements previs. Ja sabem també que canviar les teories ingènues per les científiques també és un procés laboriós, que no acaba mai.

Cada un de nosaltres  fa l’ús que necessita o que pot de les tecnologies, depenent de la seva personalitat, dels interessos, la motivació... i de la infraestructura disponible. Jo he vist al llarg d’aquests dies que de vegades la meva infraestructura no m’acompanyava, vaig tenir problemes tècnics que va haver de solucionar una altra persona experta (tema de virus...). A més, fins ara no havia necessitat mai estar tantes hores aferrada a una màquina...

Des d’una postura sociodeterminista podríem argumentar que la manca de recursos per avançar a nivell tecnològic ve donat per una característica de l’economia, de la societat, i no de la tecnologia. Si la societat i l'economia no avancen, tampoc ho pot fer la tecnologia, ja que aquesta darrera ni és independent ni és autònoma. Així, les condicions particulars de les societats fan avançar la tecnologia no només depenent dels seus interessos, sinó també dels recursos econòmics dels quals disposen en cada moment històric per poder evolucionar a nivell tecnològic. Jo al Debat vaig defensar aquesta postura, plantejant la premissa que no es podia defensar d’una manera sincera i coherent que la tecnologia sigui la que marca el progrés de la societat, sinó que degut a la gran quantitat de diners que es necessiten per al progrés tecnològic, aquest ve determinat pels recursos econòmics amb què compta cada societat en un moment determinat. Ara, però, ho veig diferent, i crec que aquest canvi conceptual que he experimentat queda reflectit al mapa. Malgrat això, continuo pensant que la societat és qui controla en cada moment quin producte tecnològic s’ha de comercialitzar, creant per endavant una necessitat als usuaris perquè vagin adquirint contínuament productes més nous, i així provocar un desenvolupament tecnològic al servei de l’economia i les empreses. En conseqüència, és la societat la que marca el desenvolupament tecnològic, la que crea necessitats als usuaris de les noves tecnologies, la que provoca els avenços i en definitiva la que marca el curs i desenvolupament d’aquests en el futur. Aquest aspecte també l’he de matisar un poc, sobretot després de llegir alguns dels arguments defensats pels companys que varen adoptar una postura tecnodeterminista. Societat i Tecnologia van de la mà, i totes dues són les que corren a passes agegantades. La qüestió crec que radica en el fet que hem d’estar preparats per als canvis accelerats, i que assolir una bona Competència Digital sembla que serà imprescindible no en un futur, sinó ja en el moment actual. Cada societat demanda el que necessita.

Respecte al paper dels professors dins el procés d’E-A, encara que la societat avança i amb ella les innovacions tecnològiques, aquests han de ser guia dels alumnes, han d’oferir una ajuda contingent, construint un bastiment que aniran retirant a mesura que l’alumne torni més independent en el seu aprenentatge. El seu paper no podrà ser mai substituit per les noves tecnologies. No poden deixar els alumnes tots sols, els han d’orientar, amb l’ajuda de la tecnologia o sense, en la direcció que la societat espera d’ells, fer uns ciutadants competents que puguin desenvolupar-se en la societat en la que viuen. Per moltes noves tecnologies que hi hagi a l’abast de docents i alumnat, aquests primers, sobretot en els nivells més baixos, haurien de continuar tenint un protagonisme important en l’aprenentatge dels alumnes, oferint-los les ajudes necessàries per tal que es produeixi un aprenentatge realment significatiu. De fet, de què ens serviran tants recursos si realment no en feim un bon ús? Hem de ser crítics. Hem d’acompanyar els nostres alumnes en el seu procés, tornant-los actius i conscients en tot moment del procés que han de seguir; som nosaltres els qui hem de conèixer les eines necessàries per al seu progrés, adaptades als seus interessos, motivacions, capacitats i recursos, donant-los aquestes eines per tal que ells mateixos puguin actuar sobre elles, assolint unes competències que la societat actual demanda.

La postura que m’ha tocat defensar al Debat és la que més s’adapta a la meva manera de pensar, encara que sóc conscient de les interrelacions entre Ciència, Tecnologia i Societat i de les múltiples direccions que poden agafar aquestes relacions si són analitzades a fons sense caure en cap determinisme, com es reflexa a la banda inferior dreta del mapa, on es recullen les respostes per analitzar aquestes relacions i el que es proposa, per exemple des d’una perspectiva interactiva o des dels estudis CTS.  Crec que les societats no han de ser esclaves dels avanços de la tecnologia, i sí, alguns companys del bàndol tecnodeterminista  han parlat que ens hem d’adaptar a aquestes noves tecnologies per no quedar resssagats, però potser se’ls oblida que per fer aquesta cursa accelerada i frenètica es necessiten molts diners. Alguns xerraven del fet que nosaltres mateixos podem estudiar ara gràcies a la tecnologia, però no podem deixar de banda que ens està costant un important sacrifici econòmic i que no tots els sectors de la societat disposen dels recursos per poder seguir amb uns estudis a distància. Així, el mite de les tecnologies com a elements democratitzadors i el de la novetat cauen pel seu propi pes.

La societat té una gran responsabilitat sobre la Tecnologia, i al mateix temps sobre l’Educació. S’han de seleccionar bé els valors que es volen transmetre, evitant els errors científics i intentant aconseguir aproximacions a la realitat que influiran en el desenvolupament de la Tecnologia i, per relació directa, en la Tecnologia Educativa. De fet, potser la majoria de la societat i en concret el nostre sistema educatiu no estigui suficientment preparat pels canvis tan accelerats que han succeït darrerament, i encara que les noves polítiques educatives neixen de les necessitats socials, observem que moltes vegades la dotació econòmica per a la seva implementació queda més bé curta. Així, els professors necessiten, a més d’eines tecnològiques i audiovisuals, una formació adequada i determinar uns objectius ben clars, per tal de fer una selecció adequada de materials que permetin els alumnes l’assoliment de competències.

Com he assenyalat anteriorment en referència al mapa conceptual de l'Avaluació inicial, les relacions entre els quatre conceptes principals són més aviat  pobres, encara que els nexes fan que el mapa no tingui final, sinó que tots aquests conceptes estan interrelacionats. M'ha sobtat el fet que encara que es tracta d'un mapa que no està gaire treballat, ja es poden veure relacions en els meus coneixements previs, que després he pogut anar desenvolupant de manera creixent, assimilant-los a la meva estructura cognitiva, ampliant i enriquint així els meus coneixements. També he de dir que durant el procés de realització del mapa conceptual final he hagut d'anar fent canvis en l'estructura, en el disseny, per tal d'aconseguir que els possibles receptors d'aquest missatge centrin la seva atenció en allò que jo volia destacar, organitzant la informació de la millor manera perquè ningú no es perdi, encara que aquesta tasca és realment complicada, degut a la gran quantitat de conceptes que he considerat necessaris per incloure, imprescindibles per demostrar una bona comprensió de totes les relacions que s'estableixen entre ells. De vegades, quan els conceptes interactuen  (en la majoria dels casos és així), no sabia com representar la informació de manera clara sense repetir connectors, cosa que en algun cas m'ha resultat impossible. Quan un fa un poc de feina cada dia, veu detalls nous que potser el dia anterior han passat desapercebuts i s'han de retocar.

Activitat 1.3. Anàlisi i reflexions sobre l’Avaluació Inicial: caminant cap a un aprenentatge significatiu

Anàlisi i reflexions sobre l’Avaluació Inicial: caminant cap a un aprenentatge significatiu

Si observem el primer mapa conceptual que vaig realitzar (centrat a l’inferior de la imatge, dins la fletxa), es veu que només vaig tenir en compte els quatre conceptes que se’ns proposaven de base, per establir entre ells unes connexions d’allò més simples, encara que ja vaig unir entre sí tots els conceptes, cosa que després he sabut que és important.

Inicialment, com que encara no sabia utilitzar el programa Cmap el vaig fer a mà, després li vaig fer una fotografia i el vaig inserir en format jpg. a la primera activitat i al meu bloc. A mesura que he anat aprofundint a través de les lectures i de la participació al Debat en els continguts i en la utilització del Cmap, he pogut anat introduint canvis en la feina realitzada, cosa que pressuposa que realment sí s’ha produit un canvi dins meu: partint dels pocs coneixements previs amb què comptava, i que crec que més aviat estaven basats en teories implícites, he pogut anar avançant en el meu coneixement sobre les relacions entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació. També, analitzant-lo ara després de tants dies, veig que en primer lloc, en un nivell superior, situo l’Educació, que en principi sembla que és el concepte que més domino i del que més podria parlar-ne. A partir d’aquest primer concepte vaig inserir nexes, encara que vaig establir només un parell de relacions una mica superficials.

Cal dir que el fet de trobar els fonaments de la Tecnologia Educativa en teories diferents, m’ha fet agafar més confiança i credibilitat amb ella, sobretot pel fet que jo mateixa he pogut experimentar  que l’ús adequat de les eines tecnològiques en Educació ajuda a un aprenentatge significatiu, passant a ser subjectes actius en els nostres propis aprenentatges. A més, tenint en compte els interessos i motivacions de cada un de nosaltres (fet reflectit al Debat), suposo que el resultat final d’aquest procés d’ensenyament-aprenentatge que s’ha produit entre nosaltres, en un entorn d’interacció i col·laboració constants, donarà lloc a uns processos i productes diferents en cada un (el coneixement es construeix dins de cada un), oferint així una atenció a la diversitat, no sent més vàlids uns resultats que uns altres (quedant-nos només en una análisi de la forma), si s’han tengut en compte els conceptes més importants a treballar (capacitat de síntesi dels continguts més rellevants). Suposo també que la diferència d’interessos suposarà un enriquiment més gran per tots els qui hem participat d’aquesta activitat basada en la Tecnologia Educativa i aplicada a la Tecnologia Educativa.

Així, cada un ha comptat amb uns recursos propis i d’altres que se’ns han anat proporcionant per ajudar-nos en el procés (rol del professor), i crec que això també suposa una eina necessària per enriquir les nostres xarxes cognitives, ampliant coneixements, equilibrant les possibles dissonàncies que s’han anat produint i assimilant i acomodant la nova informació dins l’estructura amb què comptavem abans de començar el camí. Per tant, sembla que s’han tengut en compte els principis del cognitivisme i del constructivisme. De la mateixa manera, el fet d’anar compartint els dubtes al llarg de tot el procés fa millorar-lo, com he assenyalat anteriorment, a partir d’un entorn social interactiu i col·laboratiu.

Evidentment, es veu una ampliació molt significativa de conceptes, i crec que he pogut fer una bona análisi del que suposen les relacions entre ells, utilitzant uns nexes variats i tenint en compte a l’hora de redactar-los que explicassin realment aquestes relacions establertes entre els nodes. Una cosa que m’ha sorprès gratament és l’observació de la forma del primer mapa conceptual, ja que en ell ja vaig establir una relació circular, sense deixar cap node sense sortida. Record que no sabia massa bé la diferència entre esquema i mapa conceptual i tampoc quina direcció podien agafar les relacions. Sembla que ara ja ho vaig veient més clar.

Respecte a la forma del mapa, potser no ha quedat massa clara, ja que després de rellegir els materials i les aportacions al Debat, vaig voler representar a la mateixa altura els quatre conceptes que per mi eren els que havien de servir “d’organitzadors” del treball a desenvolupar. Aquest fet ha suposat relegar a la banda esquerra la part dedicada a la TE i la part dreta a les TIC, amb la qual cosa potser no quedi del tot clar la seva importància. De totes formes, mirant les aportacions de la Psicologia de la Gestalt i partint del fet que nosaltres llegim d’esquerra a dreta, confio en què el lector hagi pogut centrar l’atenció en el concepte de TE i el seu desenvolupament, així com totes les possibilitats que ens ofereixen les TIC. Així mateix, crec que he aconseguit  subordinar adequadament conceptes específics als conceptes superiors.

Una cosa que no he averiguat, però, és el fet que una mateixa categoria de conceptes inferiors queden enllaçats a un concepte superior mitjançant una fletxa que mostra l’extrem (direccionalitat) i d’altres, realitzats seguint el mateix procés no mostren la direccionalitat i només es pot observar una línia d’unió entre ells.

Com a resum del procés d’elaboració del mapa conceptual final, assenyalar que, malgrat li he trobat una molt bona utilitat  i m’ha ajudat a assolir un grau més elevat de competència digital, crec que amb els alumnes també es poden fer coses molt interessants sense necessitat d’eines tecnològiques com les que nosaltres hem emprat, encara que sí que és cert que per mi el resultat a nivell visual queda molt més elaborat i clar, encara que sempre millorable.

Activitat 1.3.Introducció

Introducció

Quan vaig començar l’estudi d’aquesta assignatura, amb molta motivació i interès, per cert,  les meves expectatives consistien a arribar a aprendre a manejar noves eines tecnològiques que em servissin per actualitzar la meva formació i la meva tasca docent diària. No em pensava mai que aquest procés em resultaria tan costós: asseure’m pràcticament cada tarda a experimentar fins arribar on he arribat. Tampoc pensava que em trobaria amb un munt de teoria, en un principi tan difícil de digerir.

Tal i com s’explica al mòdul 2,  “quan els estudiants intenten recordar informació per fer un examen, utilitzen habilitats cognitives que no els ajuden a entendre el que aprenen”.  Així, jo vaig començar la feina llegint i intentant entendre, en primer lloc, en què consistia aquesta primera PAC, per després continuar, una vegada realitzada l’avaluació inicial, amb la lectura dels materials proposats. I llegia i llegia… i ara a subratllar amb llapis… i ara a marcar amb colorins els títols i les paraules que considerava més importants… i tot això amb eines d’allò més rudimentàries. A més, a l’hora de passar tota aquesta informació a format digital, m’he vist moltes vegades saturada, desanimada i poc competent, ja que he hagut de fer, refer, començar, tornar a començar, moltíssimes vegades, la qual cosa m’ha generat molta inseguretat. He de dir que, personalment, estava convençuda que les noves tecnologies no són una panacea, i l’estudi dels mites m’ho ha confirmat. S’ha de fer un bon ús d’elles, sabent seleccionar allò necessari del que no ho és, i prescindint d’aquells elements que en lloc d’ajudar-nos ens embossen. En arribar al punt del mòdul 1, on es parla de la dificultat que podem experimentar algunes persones quan intentem seleccionar la informació que ens interessa, em vaig sentir totalment  identificada, ja que vaig començar a angoixar-me pensant que era una analfabeta digital, que jo realment no tenia cap necessitat de perdre el meu valuós temps en “menjar-me”  tanta informació si tanmateix, a més llegia, menys entenia els conceptes. El problema va ser que, com s’ha tractat al Debat, no ens podem quedar enrere amb les Noves Tecnologies i, al menys, ho havia d’intentar. L’assignatura ens ha creat aquesta

necessitat i era qüestió de “posar-se les piles” i anar navegant, seguint moltes de les ajudes que entre companys i consultor s’han anat generant per poder arribar a un producte, però tenint molt més en compte el procés, per suposat, que és el que ens conduirà a l’aprenentatge. Com també se’ns explica al mòdul 2,  “quan s'entén una cosa realment, es construeix naturalment i necessàriament algun tipus de model mental. En aquest model, totes les idees rellevants per a aquest tema s'organitzen de manera coherent i es representen de maneres diferents. Com millor es coneix una cosa, més formes es tenen de representar-la en el model. […]. Quan canvia, significa que s'ha fet un canvi conceptual. Un canvi conceptual és el resultat d'aprenentatge més significatiu que es pugui obtenir de l'escola”.

Així que m’he posat en marxa per comprovar si aquesta teoria realment es complia en el meu cas, i crec que he arribat a la conclusió que amb paciència i pas a pas, es pot aconseguir el que pretenem tots els mestres dels nostres alumnes: un veritable canvi conceptual.

Mapa2: Avaluació Inicial+ Article+ Mòdul1+ Debat