Activitat 1.3. Informe de síntesi

Informe de síntesi

Com ja vaig assenyalar al Debat, no podem accedir a les Noves Tecnologies si la societat no ens dóna els recursos necessaris per fer-ho.

En el nostre cas, ha estat el consultor qui ens ha oferit la possibilitat d’utilitzar una eina en principi senzilla per poder realitzar la tasca proposada: el programa Cmap.
Les diferents societats marquen quin tipus de tecnologia necessiten per al seu progrés, i quines tecnologies es poden permetre segons les seves característiques i possibilitats econòmiques. La meva  conducta envers les noves tecnologies crec que ha canviat, i potser s’hagi produit també un canvi d’actitud, encara que no n’estic de tot segura. Ja sabem que aquest canvi d’actitud de vegades es fa per submissió, obediència o conformitat, i potser a mi m’ha suposat un repte acceptar que una altra persona em faci realitzar una feina, que encara que m’ha estat molt útil, m’ha suposat un sacrifici bastant considerable, degut als meus coneixements previs. Ja sabem també que canviar les teories ingènues per les científiques també és un procés laboriós, que no acaba mai.

Cada un de nosaltres  fa l’ús que necessita o que pot de les tecnologies, depenent de la seva personalitat, dels interessos, la motivació... i de la infraestructura disponible. Jo he vist al llarg d’aquests dies que de vegades la meva infraestructura no m’acompanyava, vaig tenir problemes tècnics que va haver de solucionar una altra persona experta (tema de virus...). A més, fins ara no havia necessitat mai estar tantes hores aferrada a una màquina...

Des d’una postura sociodeterminista podríem argumentar que la manca de recursos per avançar a nivell tecnològic ve donat per una característica de l’economia, de la societat, i no de la tecnologia. Si la societat i l'economia no avancen, tampoc ho pot fer la tecnologia, ja que aquesta darrera ni és independent ni és autònoma. Així, les condicions particulars de les societats fan avançar la tecnologia no només depenent dels seus interessos, sinó també dels recursos econòmics dels quals disposen en cada moment històric per poder evolucionar a nivell tecnològic. Jo al Debat vaig defensar aquesta postura, plantejant la premissa que no es podia defensar d’una manera sincera i coherent que la tecnologia sigui la que marca el progrés de la societat, sinó que degut a la gran quantitat de diners que es necessiten per al progrés tecnològic, aquest ve determinat pels recursos econòmics amb què compta cada societat en un moment determinat. Ara, però, ho veig diferent, i crec que aquest canvi conceptual que he experimentat queda reflectit al mapa. Malgrat això, continuo pensant que la societat és qui controla en cada moment quin producte tecnològic s’ha de comercialitzar, creant per endavant una necessitat als usuaris perquè vagin adquirint contínuament productes més nous, i així provocar un desenvolupament tecnològic al servei de l’economia i les empreses. En conseqüència, és la societat la que marca el desenvolupament tecnològic, la que crea necessitats als usuaris de les noves tecnologies, la que provoca els avenços i en definitiva la que marca el curs i desenvolupament d’aquests en el futur. Aquest aspecte també l’he de matisar un poc, sobretot després de llegir alguns dels arguments defensats pels companys que varen adoptar una postura tecnodeterminista. Societat i Tecnologia van de la mà, i totes dues són les que corren a passes agegantades. La qüestió crec que radica en el fet que hem d’estar preparats per als canvis accelerats, i que assolir una bona Competència Digital sembla que serà imprescindible no en un futur, sinó ja en el moment actual. Cada societat demanda el que necessita.

Respecte al paper dels professors dins el procés d’E-A, encara que la societat avança i amb ella les innovacions tecnològiques, aquests han de ser guia dels alumnes, han d’oferir una ajuda contingent, construint un bastiment que aniran retirant a mesura que l’alumne torni més independent en el seu aprenentatge. El seu paper no podrà ser mai substituit per les noves tecnologies. No poden deixar els alumnes tots sols, els han d’orientar, amb l’ajuda de la tecnologia o sense, en la direcció que la societat espera d’ells, fer uns ciutadants competents que puguin desenvolupar-se en la societat en la que viuen. Per moltes noves tecnologies que hi hagi a l’abast de docents i alumnat, aquests primers, sobretot en els nivells més baixos, haurien de continuar tenint un protagonisme important en l’aprenentatge dels alumnes, oferint-los les ajudes necessàries per tal que es produeixi un aprenentatge realment significatiu. De fet, de què ens serviran tants recursos si realment no en feim un bon ús? Hem de ser crítics. Hem d’acompanyar els nostres alumnes en el seu procés, tornant-los actius i conscients en tot moment del procés que han de seguir; som nosaltres els qui hem de conèixer les eines necessàries per al seu progrés, adaptades als seus interessos, motivacions, capacitats i recursos, donant-los aquestes eines per tal que ells mateixos puguin actuar sobre elles, assolint unes competències que la societat actual demanda.

La postura que m’ha tocat defensar al Debat és la que més s’adapta a la meva manera de pensar, encara que sóc conscient de les interrelacions entre Ciència, Tecnologia i Societat i de les múltiples direccions que poden agafar aquestes relacions si són analitzades a fons sense caure en cap determinisme, com es reflexa a la banda inferior dreta del mapa, on es recullen les respostes per analitzar aquestes relacions i el que es proposa, per exemple des d’una perspectiva interactiva o des dels estudis CTS.  Crec que les societats no han de ser esclaves dels avanços de la tecnologia, i sí, alguns companys del bàndol tecnodeterminista  han parlat que ens hem d’adaptar a aquestes noves tecnologies per no quedar resssagats, però potser se’ls oblida que per fer aquesta cursa accelerada i frenètica es necessiten molts diners. Alguns xerraven del fet que nosaltres mateixos podem estudiar ara gràcies a la tecnologia, però no podem deixar de banda que ens està costant un important sacrifici econòmic i que no tots els sectors de la societat disposen dels recursos per poder seguir amb uns estudis a distància. Així, el mite de les tecnologies com a elements democratitzadors i el de la novetat cauen pel seu propi pes.

La societat té una gran responsabilitat sobre la Tecnologia, i al mateix temps sobre l’Educació. S’han de seleccionar bé els valors que es volen transmetre, evitant els errors científics i intentant aconseguir aproximacions a la realitat que influiran en el desenvolupament de la Tecnologia i, per relació directa, en la Tecnologia Educativa. De fet, potser la majoria de la societat i en concret el nostre sistema educatiu no estigui suficientment preparat pels canvis tan accelerats que han succeït darrerament, i encara que les noves polítiques educatives neixen de les necessitats socials, observem que moltes vegades la dotació econòmica per a la seva implementació queda més bé curta. Així, els professors necessiten, a més d’eines tecnològiques i audiovisuals, una formació adequada i determinar uns objectius ben clars, per tal de fer una selecció adequada de materials que permetin els alumnes l’assoliment de competències.

Com he assenyalat anteriorment en referència al mapa conceptual de l'Avaluació inicial, les relacions entre els quatre conceptes principals són més aviat  pobres, encara que els nexes fan que el mapa no tingui final, sinó que tots aquests conceptes estan interrelacionats. M'ha sobtat el fet que encara que es tracta d'un mapa que no està gaire treballat, ja es poden veure relacions en els meus coneixements previs, que després he pogut anar desenvolupant de manera creixent, assimilant-los a la meva estructura cognitiva, ampliant i enriquint així els meus coneixements. També he de dir que durant el procés de realització del mapa conceptual final he hagut d'anar fent canvis en l'estructura, en el disseny, per tal d'aconseguir que els possibles receptors d'aquest missatge centrin la seva atenció en allò que jo volia destacar, organitzant la informació de la millor manera perquè ningú no es perdi, encara que aquesta tasca és realment complicada, degut a la gran quantitat de conceptes que he considerat necessaris per incloure, imprescindibles per demostrar una bona comprensió de totes les relacions que s'estableixen entre ells. De vegades, quan els conceptes interactuen  (en la majoria dels casos és així), no sabia com representar la informació de manera clara sense repetir connectors, cosa que en algun cas m'ha resultat impossible. Quan un fa un poc de feina cada dia, veu detalls nous que potser el dia anterior han passat desapercebuts i s'han de retocar.