Activitat 1.3. Anàlisi i reflexions sobre l’Avaluació Inicial: caminant cap a un aprenentatge significatiu

Anàlisi i reflexions sobre l’Avaluació Inicial: caminant cap a un aprenentatge significatiu

Si observem el primer mapa conceptual que vaig realitzar (centrat a l’inferior de la imatge, dins la fletxa), es veu que només vaig tenir en compte els quatre conceptes que se’ns proposaven de base, per establir entre ells unes connexions d’allò més simples, encara que ja vaig unir entre sí tots els conceptes, cosa que després he sabut que és important.

Inicialment, com que encara no sabia utilitzar el programa Cmap el vaig fer a mà, després li vaig fer una fotografia i el vaig inserir en format jpg. a la primera activitat i al meu bloc. A mesura que he anat aprofundint a través de les lectures i de la participació al Debat en els continguts i en la utilització del Cmap, he pogut anat introduint canvis en la feina realitzada, cosa que pressuposa que realment sí s’ha produit un canvi dins meu: partint dels pocs coneixements previs amb què comptava, i que crec que més aviat estaven basats en teories implícites, he pogut anar avançant en el meu coneixement sobre les relacions entre Ciència, Tecnologia, Societat i Educació. També, analitzant-lo ara després de tants dies, veig que en primer lloc, en un nivell superior, situo l’Educació, que en principi sembla que és el concepte que més domino i del que més podria parlar-ne. A partir d’aquest primer concepte vaig inserir nexes, encara que vaig establir només un parell de relacions una mica superficials.

Cal dir que el fet de trobar els fonaments de la Tecnologia Educativa en teories diferents, m’ha fet agafar més confiança i credibilitat amb ella, sobretot pel fet que jo mateixa he pogut experimentar  que l’ús adequat de les eines tecnològiques en Educació ajuda a un aprenentatge significatiu, passant a ser subjectes actius en els nostres propis aprenentatges. A més, tenint en compte els interessos i motivacions de cada un de nosaltres (fet reflectit al Debat), suposo que el resultat final d’aquest procés d’ensenyament-aprenentatge que s’ha produit entre nosaltres, en un entorn d’interacció i col·laboració constants, donarà lloc a uns processos i productes diferents en cada un (el coneixement es construeix dins de cada un), oferint així una atenció a la diversitat, no sent més vàlids uns resultats que uns altres (quedant-nos només en una análisi de la forma), si s’han tengut en compte els conceptes més importants a treballar (capacitat de síntesi dels continguts més rellevants). Suposo també que la diferència d’interessos suposarà un enriquiment més gran per tots els qui hem participat d’aquesta activitat basada en la Tecnologia Educativa i aplicada a la Tecnologia Educativa.

Així, cada un ha comptat amb uns recursos propis i d’altres que se’ns han anat proporcionant per ajudar-nos en el procés (rol del professor), i crec que això també suposa una eina necessària per enriquir les nostres xarxes cognitives, ampliant coneixements, equilibrant les possibles dissonàncies que s’han anat produint i assimilant i acomodant la nova informació dins l’estructura amb què comptavem abans de començar el camí. Per tant, sembla que s’han tengut en compte els principis del cognitivisme i del constructivisme. De la mateixa manera, el fet d’anar compartint els dubtes al llarg de tot el procés fa millorar-lo, com he assenyalat anteriorment, a partir d’un entorn social interactiu i col·laboratiu.

Evidentment, es veu una ampliació molt significativa de conceptes, i crec que he pogut fer una bona análisi del que suposen les relacions entre ells, utilitzant uns nexes variats i tenint en compte a l’hora de redactar-los que explicassin realment aquestes relacions establertes entre els nodes. Una cosa que m’ha sorprès gratament és l’observació de la forma del primer mapa conceptual, ja que en ell ja vaig establir una relació circular, sense deixar cap node sense sortida. Record que no sabia massa bé la diferència entre esquema i mapa conceptual i tampoc quina direcció podien agafar les relacions. Sembla que ara ja ho vaig veient més clar.

Respecte a la forma del mapa, potser no ha quedat massa clara, ja que després de rellegir els materials i les aportacions al Debat, vaig voler representar a la mateixa altura els quatre conceptes que per mi eren els que havien de servir “d’organitzadors” del treball a desenvolupar. Aquest fet ha suposat relegar a la banda esquerra la part dedicada a la TE i la part dreta a les TIC, amb la qual cosa potser no quedi del tot clar la seva importància. De totes formes, mirant les aportacions de la Psicologia de la Gestalt i partint del fet que nosaltres llegim d’esquerra a dreta, confio en què el lector hagi pogut centrar l’atenció en el concepte de TE i el seu desenvolupament, així com totes les possibilitats que ens ofereixen les TIC. Així mateix, crec que he aconseguit  subordinar adequadament conceptes específics als conceptes superiors.

Una cosa que no he averiguat, però, és el fet que una mateixa categoria de conceptes inferiors queden enllaçats a un concepte superior mitjançant una fletxa que mostra l’extrem (direccionalitat) i d’altres, realitzats seguint el mateix procés no mostren la direccionalitat i només es pot observar una línia d’unió entre ells.

Com a resum del procés d’elaboració del mapa conceptual final, assenyalar que, malgrat li he trobat una molt bona utilitat  i m’ha ajudat a assolir un grau més elevat de competència digital, crec que amb els alumnes també es poden fer coses molt interessants sense necessitat d’eines tecnològiques com les que nosaltres hem emprat, encara que sí que és cert que per mi el resultat a nivell visual queda molt més elaborat i clar, encara que sempre millorable.