Quan vaig començar l’estudi d’aquesta assignatura, amb molta motivació i interès, per cert, les meves expectatives consistien a arribar a aprendre a manejar noves eines tecnològiques que em servissin per actualitzar la meva formació i la meva tasca docent diària. No em pensava mai que aquest procés em resultaria tan costós: asseure’m pràcticament cada tarda a experimentar fins arribar on he arribat. Tampoc pensava que em trobaria amb un munt de teoria, en un principi tan difícil de digerir.
Tal i com s’explica al mòdul 2, “quan els estudiants intenten recordar informació per fer un examen, utilitzen habilitats cognitives que no els ajuden a entendre el que aprenen”. Així, jo vaig començar la feina llegint i intentant entendre, en primer lloc, en què consistia aquesta primera PAC, per després continuar, una vegada realitzada l’avaluació inicial, amb la lectura dels materials proposats. I llegia i llegia… i ara a subratllar amb llapis… i ara a marcar amb colorins els títols i les paraules que considerava més importants… i tot això amb eines d’allò més rudimentàries. A més, a l’hora de passar tota aquesta informació a format digital, m’he vist moltes vegades saturada, desanimada i poc competent, ja que he hagut de fer, refer, començar, tornar a començar, moltíssimes vegades, la qual cosa m’ha generat molta inseguretat. He de dir que, personalment, estava convençuda que les noves tecnologies no són una panacea, i l’estudi dels mites m’ho ha confirmat. S’ha de fer un bon ús d’elles, sabent seleccionar allò necessari del que no ho és, i prescindint d’aquells elements que en lloc d’ajudar-nos ens embossen. En arribar al punt del mòdul 1, on es parla de la dificultat que podem experimentar algunes persones quan intentem seleccionar la informació que ens interessa, em vaig sentir totalment identificada, ja que vaig començar a angoixar-me pensant que era una analfabeta digital, que jo realment no tenia cap necessitat de perdre el meu valuós temps en “menjar-me” tanta informació si tanmateix, a més llegia, menys entenia els conceptes. El problema va ser que, com s’ha tractat al Debat, no ens podem quedar enrere amb les Noves Tecnologies i, al menys, ho havia d’intentar. L’assignatura ens ha creat aquesta
necessitat i era qüestió de “posar-se les piles” i anar navegant, seguint moltes de les ajudes que entre companys i consultor s’han anat generant per poder arribar a un producte, però tenint molt més en compte el procés, per suposat, que és el que ens conduirà a l’aprenentatge. Com també se’ns explica al mòdul 2, “quan s'entén una cosa realment, es construeix naturalment i necessàriament algun tipus de model mental. En aquest model, totes les idees rellevants per a aquest tema s'organitzen de manera coherent i es representen de maneres diferents. Com millor es coneix una cosa, més formes es tenen de representar-la en el model. […]. Quan canvia, significa que s'ha fet un canvi conceptual. Un canvi conceptual és el resultat d'aprenentatge més significatiu que es pugui obtenir de l'escola”.
Així que m’he posat en marxa per comprovar si aquesta teoria realment es complia en el meu cas, i crec que he arribat a la conclusió que amb paciència i pas a pas, es pot aconseguir el que pretenem tots els mestres dels nostres alumnes: un veritable canvi conceptual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada